Modelització 3D de la hidrodinàmica de l'embassament de Riba-roja al riu Ebre [Fitxer informàtic]
/ Ada Sol Sala ; [dirigit per: Martí Sánchez Juny]
Sol Sala, Ada2022
Dirigida per: Sánchez Juny, Martí. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental, 2022
1 recurs electrònic
Projecte fi de carrera.
En aquest treball s'han realitzat tres escenaris hidrodinàmics tridimensionals, per cabals constants d'entrada, per l'entrada del hidrograma d'avingudes del 2008 i per l'entrada de cabal i concentració de 0.02 kg/m3 constant, respectivament per cada escenari, realitzats mitjançant el programari Delft3D. La zona tractada és l'embassament de Riba-Roja situat al tram baix del riu Ebre, a Catalunya amb frontera a l'Aragó, al municipi de Riba-Roja d'Ebre, estenent-se des de Mequinensa fins els termes de Riba-Roja. L'objectiu d'aquesta tesina es dur a terme la modelització tridimensional del embassament mitjançant uns escenaris hidrodinàmics a partir del programari Delft-3D. La zona d'estudi ens permet observar el comportament hidrodinàmic, mitjançant models tridimensionals, d'un embassament situat entre mig del embassament de Mequinensa i de Flix, dels quals el comportament depèn d'un a l'altre. Per realitzar els models hidrodinàmics tridimensionals, es necessari tenir una sèrie d'arxius perquè a la hora de fer la simulació no doni errors, sent aquest arxius amb les extensions següents: .xyz, que dona la batimetria; .bdn, que delimita la zona d'estudi; i la creació d'una malla estructurada en condicions i aplicar-li l'arxiu .xyz per convertir-lo en extensió .dep., donant la profunditat del embassament respecte la làmina d'aigua. Amb els resultats obtinguts s'observa que depenent si el cabal d'entrada al embassament, sent constant o no, és inferior o superior al de sortida (dependent de la obertura de les comportes) varia la làmina d'aigua i conseqüentment les velocitats varien en la profunditat i a peu de la presa. Pel que fa al transport de sediments, s'observa que a peu de la presa es concentra al fons el sediment, i al llarg del embassament s'observa, a la confluència entre el Segre i l'Ebre i als meandres, que la concentració de sediments determina la forma de la llera, on degut a la disminució de la capacitat de transport de sediments, és produeix un augment de la deposició de sediments. En conclusió, el comportament observat, al llarg del embassament, es molt semblant al comportament d'un riu degut al temps de trànsit d'una partícula des de que entra fins que surt, degut a la influència que exerceix l'embassament de Mequinensa aigües avall.
